Ahí va algo sobre la nochevieja

Os pongo el texto que ha salido publicado en una revista catalana:

http://www.barrisants.org/laburxa/pdf/burxa104_febrer07.pdf



Cap d’Any al Barri
de Sants
Era el cinquè any consecutiu
que un grup d’andalusos autoanomenats
Solipotes celebràvem
el Cap d’Any en un lloc diferent.
Un amic molt santenc
ens va proposar passar el Cap
d’Any a la ciutat comtal. En arribar,
vam sentir com l’univers
Barcelona passava a ser de
sobte l’univers Sants. Ens vam
amarar del barri i de la seva
història, de Can Vies i de LA
BURXA.
Arribada l’hora, vam començar
a pensar què faríem
per Cap d’Any, perquè érem un
grup de 30 persones i gestionar-
lo no era senzill. L’amic
santsenc ens va plantejar menjar
el raïm a l’església de Sant
Medir. Per què no? La temperatura
era excel·lent per prendre
el raïm al carrer i aquest grup
no sol fer moltes preguntes ni
posar moltes pegues.
En arribar ens vam trobar
un ambient molt agradable i
acollidor. Amb la primera cançó,
“La chica ye-ye”, ens vam barrejar
amb el veïnat de la plaça,
davant de l’església. I la música
va unir les persones allà presents,
sense importar la seva
procedència o la data de naixement.
La gent de Sants3 Ràdio
va oferir coca i cava i una música
formidable, amb els grans
clàssics espanyols i catalans de
sempre i amb congues interminables
que caragolejaven per
tota la placeta. Inoblidable.
Havíem parlat molt d’on
continuar la festa. Descartats
els cotillons de 50 euros i les
macrofestes de milions de persones,
el barri de Sants ens va
tornar a proposar un lloc: la sala
Bahia. Ja sabíem del seu
passat com a sala de festes
però no imaginàvem el seu present.
Un lloc enorme, on es
respirava llibertat. Els preus populars
i la música perfecta creaven
un ambient immillorable
perquè la diversitat d’estils es
fusionés en un amb l’únic objectiu
de celebrar el Cap d’Any.
I tot això observats per la foto
de Machín a dalt del escenari.
Així doncs, Sants serà recordat
sempre com el que és:
un barri acollidor, carismàtic i,
en certa mesura, una utopia en
la Barcelona del segle XXI.
Javi Campaña

Traducción (13ernat)